27.12.07

sensacions de nadal (I)

Obro la porta amb les meves claus (les úniques claus que sé segur que sempre m'obriran una casa) i, sense fer massa soroll perquè no se'n adonin de que ja he arribat, em quedo uns instants sola al rebedor.

Quieta allà al mig, observo com al nen Jesús li canvia la cara de color al ritme de les llumetes que s'encenen i s'apaguen, i com els Reis Mags s'apropen des de la llunyania amb uns camells enormes.


Entreobro la vidriera que dóna al menjador, i presidint-lo, majestuosa, està la taula, més llarga i més ben guarnida que mai. Tanco els ulls i oloro el caldo, els canelons, i el rostit de pollastre.

Al fons entreveig a la meva mare traginant per la cuina. Respiro i somric.

És Nadal.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Doncs gaudeix-ho com si fos l'ultima vegada, no saps la sort que tens, es molt maco i reconfortant tenir aquesta sensacio de pau i tranquilitat, la tranquilitat de poder gaudir amb els teus aquests moments tant especials...
Fins aviat!!

minimono dijo...

mmmmmmmmmmm...

Aquest moment sí que és especial...

Que comencis bé el 2008, m'encanta que últimament escriguis tant i em despertis sensacions tan bones, guapíssima!!!

Una abraçada,
m.

Emili Flotats dijo...

Molt be noia m´agradat molt.

a veure si veus el meu blog...acabo de montar-ho

petons

Optimo Máximo dijo...

Nos quejamos, pero el poder disfrutar con la familia esas comidas que sólo la "mama" sabe hacer es un lujazo. Y además es muy acogedor.
Un besazo !!
Bon any 2008