tag:blogger.com,1999:blog-377791892024-03-14T09:12:14.800+01:00passa la vida...la vida és allò que passa mentre tu fas altres plans (Jonh Lenon)Unknownnoreply@blogger.comBlogger97125tag:blogger.com,1999:blog-37779189.post-77128595205236082742022-04-10T11:28:00.005+02:002022-04-10T15:09:25.570+02:00Diumenge de Rams<p>Nervis, corredisses, roba nova i molta, molta colònia. </p><p>I després, tots a Sant Just. A beneir els palmons, les branques de llorer i la palma de la nena. </p><p>Quan tornem a casa, una taula curta ben llarga per la xocolatada. Res de fer-la amb aigua. La iaia sempre l'havia fet amb llet, que si no, no alimentava. I sobretot, que no faltin la nata, els croissants i les ensaimades. Tot de Santa Clara. </p><p>Nervis, corredisses, roba nova i molta, molta colònia. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgv2FkATg-GAtSx2VV2f2cYYH0VDo8j-wBlp97cXrs_6XmhFauuCoViLScngt51Fe0p2CJ78hLuQXNlK_BF-Vi8NDBKkcsC_Aqmuoh0Kavuv2LTXCSJpeet46Rex6xaBlX6FjQ3w_YK2rtm6vLvcP7DctAWrw9zzxgNsjEXbgel-mnbqFgtAEk/s994/diumenge-rams.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="994" data-original-width="720" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgv2FkATg-GAtSx2VV2f2cYYH0VDo8j-wBlp97cXrs_6XmhFauuCoViLScngt51Fe0p2CJ78hLuQXNlK_BF-Vi8NDBKkcsC_Aqmuoh0Kavuv2LTXCSJpeet46Rex6xaBlX6FjQ3w_YK2rtm6vLvcP7DctAWrw9zzxgNsjEXbgel-mnbqFgtAEk/w290-h400/diumenge-rams.jpeg" width="290" /></a></div><br /><p><br /></p><p><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37779189.post-68079461000643650122016-02-02T18:49:00.001+01:002016-02-03T15:30:51.226+01:00¿Jugamos?¿Jugamos? Te pregunté.<br />
Creí entender que me respondías que sí.<br />
Pero al bajar al parque no te encontré.<br />
<br />
Quizás fue mi desentreno en preguntar, quizás fue tu sordera. Quizás simplemente fue miedo.<br />
<br />
Pero aunque no quiero, no puedo evitar pensar que, simplemente, no te apetece jugar conmigo. <br />
<br />
¿Y ahora, dime, qué hago con este pasatiempo que inventé especialmente para ti y para mí?<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTzJ4vIe_c9Fm_HNYI4lTmibqhCN_tjE582tkMbQwBKd5EAODYyP-i3oCtIyF2jcfVogBiD-A3CZejdiO_ZtpVb_H0R1LeT6SpYaEKCepovAeagCICwPPlpwm33bTMSV6t7tytHg/s1600/nin%25CC%2583o-en-columpio....jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="143" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTzJ4vIe_c9Fm_HNYI4lTmibqhCN_tjE582tkMbQwBKd5EAODYyP-i3oCtIyF2jcfVogBiD-A3CZejdiO_ZtpVb_H0R1LeT6SpYaEKCepovAeagCICwPPlpwm33bTMSV6t7tytHg/s320/nin%25CC%2583o-en-columpio....jpg" width="320" /></a></div>
<span id="goog_1069345810"></span><span id="goog_1069345811"></span><br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37779189.post-77311625547712586452016-01-31T13:51:00.001+01:002016-01-31T15:31:14.739+01:00Porque me apeteceAdivinando que ya nadie me lee, quizás ni tú, aunque te lo pedí, hoy me ha apetecido volver a escribir. Y es que, a pesar de que lo pensara, ahora me doy cuenta que, del todo, nunca me fui.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMoi9Uh-6m_2To99IMJ9UQ-kERWX3q4swsB-yIobsDp7smfykgkMp_FhUdIl2sbbtXDwZB7rwv1U4jBLK9yqW-1JQqz8AgIsVNNJHb2PMwqIVtVy3WHlbJJScg5t7GEqODTbLUVg/s1600/PorTusHuellasTeConozco_DeCaminoPorLaVida.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="219" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMoi9Uh-6m_2To99IMJ9UQ-kERWX3q4swsB-yIobsDp7smfykgkMp_FhUdIl2sbbtXDwZB7rwv1U4jBLK9yqW-1JQqz8AgIsVNNJHb2PMwqIVtVy3WHlbJJScg5t7GEqODTbLUVg/s320/PorTusHuellasTeConozco_DeCaminoPorLaVida.jpg" width="320" /></a></div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37779189.post-63538011092780429452010-10-24T13:40:00.005+02:002010-10-24T13:52:38.595+02:00la meta<div style="text-align: left;">Va ser escoltar el tret de sortida, i començar a córrer. En aquell moment tenia claríssisma quina era la meta, de manera que no vaig dubtar ni un segon.</div><div><br /></div><div>I ara que hi sóc, què? Ara davant només hi ha un precipici. </div><div><br /></div><div><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS7wxiTVD_NYXwg8DGndHkGnhA_i8Q9Dv0nTKYKMYdIyYKqgoXwneZXfwleD21goK1rz3RrXELCz2eaBu5pMta37-YzVxFMlX_Wa9qSCGLpsD1OgOEkSTkPHYa0xBS4saaj_pE_A/s320/precipici.jpg" style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 274px; height: 184px;" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5531579144116352002" /></div><div>No havia pensat què passaria quan hi arribés. Només sé que em fan molt mal les cames. </div><div><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-37779189.post-90115041267911406992010-09-24T11:36:00.006+02:002010-09-24T12:16:34.883+02:00Mudances<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtjRV_1xtdsKXrmM6iDHLw8UVEdvggna-HMKVOZwz0xdVzUmoAjwhMJCUlTKSVsrt1sNjDdC3k4af7zZH9gEpSbXga4xphLSqGnektHmyot-mQZk7K3S5qsE5TzB4h8kStfW_VSg/s1600/caja2.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtjRV_1xtdsKXrmM6iDHLw8UVEdvggna-HMKVOZwz0xdVzUmoAjwhMJCUlTKSVsrt1sNjDdC3k4af7zZH9gEpSbXga4xphLSqGnektHmyot-mQZk7K3S5qsE5TzB4h8kStfW_VSg/s320/caja2.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5520421627978146690" /></a><div style="text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: verdana; font-size: small; ">I cada vegada que hi passo per davant, alguna cosa molt bèstia es remou dins meu.</span></div><div><span class="Apple-style-span" ><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></span></div><div><span class="Apple-style-span" ><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Hi sento les rialles de les festes improvisades, la felicitat de la soledat d'un dissabte al matí amb tot per fer, les pedalades per carrers que porten a llocs comuns, les confidències a la terrassa que tot ho escolta, l'olor d'històries mai explicades, el mareig de les cinc de la matinada, la soledat volguda i rebutjada, la porta que s'obre i es tanca. </span></span></div><div><span class="Apple-style-span" ><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></span></div><div><span class="Apple-style-span" ><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Només és una caixa de cartró, però de vegades quan la miro em ve al cap el nom de Pandora</span></span>. </div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-37779189.post-39661909749999372602009-08-25T19:23:00.006+02:002009-08-26T20:36:21.740+02:00estiu<span style="font-family:verdana;">Em quedo amb la imatge de la parella que, quan comença a fer-se fosc, passeja </span><span style="font-family:verdana;"> abraçada cap a les dutxes comunitàries del càmping. </span><span style="font-family:verdana;">A la mà que els hi queda lliure duen el necesser. </span>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-37779189.post-7202151347845391312009-08-06T18:42:00.007+02:002009-08-06T20:04:33.876+02:00el petit príncep<span style="font-size:100%;"><span style="font-family:verdana;">Ara fa un mes i mig el meu germà petit es va casar. Ell i la seva parella em van demanar,força setmanes abans, si podia escriure alguna cosa i llegir-la aquell dia. I a mi la veritat és que l'encàrrec em va emocionar... i impressionar! Quina vergonya sortir davant de tothom disfressada de princeseta... I a sobre, de què parlar? Buf!!<br /></span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:verdana;">El tema és que em va costar moltíssim escriure alguna cosa... Em va costar tant, que el dia va arribar i jo encara no tenia escrit res... I al final, a escasses dues hores del sarau, va sortir això.<br /><br /></span></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMRqdtxtMDQGbgcgJ3SxxyrBQa9ebhtDV1UATXNYQVmXXbVZSNzJRMOTz-coGCRNT2GTtEDr0yd3jap70w3EfwRce4UrTUtNCnHL_l-S7jVT5hXkU_pjlJMv2_tRzy1NHkxxoLWQ/s1600-h/princep.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 242px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMRqdtxtMDQGbgcgJ3SxxyrBQa9ebhtDV1UATXNYQVmXXbVZSNzJRMOTz-coGCRNT2GTtEDr0yd3jap70w3EfwRce4UrTUtNCnHL_l-S7jVT5hXkU_pjlJMv2_tRzy1NHkxxoLWQ/s320/princep.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5366913178280054626" border="0" /></a><span style="font-size:100%;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:verdana;">" </span><span style="font-family:verdana;">Toni, Carlos... </span></span><span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:85%;">Ahir em vau trucar per preguntar-me si al final tenia alguna cosa per llegir... I us vaig dir que sí... Però si us dic la veritat, aquests línies les he escrit avui mateix...<br /><br />Des de que em vau demanar que llegís alguna cosa al vostre casament, us prometo que moltes nits m’he posat davant del full en blanc, però m’ha estat impossible plasmar el que sentia... És molt difícil posar per escrit els sentiments quan són tants i tan intensos.<br /><br />Volia parlar de vosaltres dos, explicar anècdotes, parlar del viatge que em vau regalar a Portugal ara fa un any; explicar totes les coses meravelloses que ha significat que el Carlos entrés a formar part de la meva vida i de la de la meva família; i mil i una coses més... Però no me’n sortia.<br /><br />I aleshores, aquest matí, he recordat el dia en que em vau dir que us casàveu. Va ser l’agost passat al Bar del Pere, a Vacarisses. Us en recordeu?<br /><br />Em sembla que vosaltres dos no ho sabeu, però aquell mateix dia, quan vaig arribar a Barcelona, vaig escriure <a href="http://passalavida.blogspot.com/2008/08/celebrant-lamor.html">unes línies al meu blog</a> explicant el que significava per mi el vostre casament: <span style="font-style: italic;">"Per mi </span>-vaig escriure-<span style="font-style: italic;"> veure que dues persones tan properes al meu entorn s'estimen amb sinceritat, es respecten i són capaces de salvar múltiples obstacles per estar juntes, en fa tornar a creure en l'amor".</span><br /><br />Molts dels que esteu aquí sabeu que a casa he tingut la sort de veure que la lleialtat en l’amor existeix, i és per això que sempre he dit que, salvant les distàncies, jo volia una relació com la dels papes, la de dues persones que un dia es van prometre estar l’un al costat de l’altre passés el que passés, respectant-se, cuidant-se i estimant-se... Però la veritat és que, tal i com m’havien anat les coses en el tema de l’amor, hi havia començat a deixar de creure... I estava a punt de resignar-me i tirar la tovallola: la nostra generació és massa individualista i egoista pel compromís... pensava.... Fins aquell dia al bar del Pere. Aquell dia em vau regalar una lliçó.<br /><br /><span style="font-style: italic;">“Veient-vos a vosaltres</span> –vaig continuar escrivint al meu blog- <span style="font-style: italic;">em crec que és possible tenir un còmplice al costat, algú amb qui compartir la vida, algú que et valora i et respecta per sobre de totes les coses i que treballarà perquè l'amor mai s'apagui”. </span><br /><br />I bé, no sé si ha estat casualitat, però a partir d’aquell dia em vaig començar a mirar l’amor d’una altra manera... L’amor de veritat existeix, em vaig dir, i jo també el vull trobar.<br /><br />I ves per on, ara no fa molt, en aquell mateix bar, en aquella mateixa taula on em vau dir que us casàveu, em vaig mirar al noi que tenia davant i vaig pensar... Em sembla que l’he trobat.<br /><br /><br />Moltes gràcies Toni per ensenyar-me a no conformar-me i per ser tan crític amb mi. Però sobretot, gràcies per demostrar-me que sempre has estat aquí, inclús en els moments que t’ha estat més difícil ser-hi...<br /><br />Carlos, muito obrigado por trazer tanta alegria à minha vida e me mostrar que o amor existe.<br /><br />Toni, Carlos, què sigueu molt feliços. Tant com ens en feu sentir a tots nosaltres.<br /><br />Sònia<br />Barcelona, 20-06-2009".<br /><span style="font-size:100%;"><br /></span><span style=";font-family:verdana;font-size:100%;" >Doncs això. I que el casament va ser molt i molt maco.</span><br /></span></span></span>Unknownnoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-37779189.post-63189851320919597612009-05-19T20:17:00.004+02:002009-05-21T15:23:04.501+02:00surrealisme<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjinlzDy9ZkeeOShas_FaMlNB2xSKIHliMpu89Eg51wNRIEMEVA5c0TZEGJjONo-AhZglPxPiMP0-5j_E6H_InEw4pDz3nNiWvqwDSxaSaj1Skbh73G6wL-wud1EBz2jJWmsVD89Q/s1600-h/surrealisme.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 299px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjinlzDy9ZkeeOShas_FaMlNB2xSKIHliMpu89Eg51wNRIEMEVA5c0TZEGJjONo-AhZglPxPiMP0-5j_E6H_InEw4pDz3nNiWvqwDSxaSaj1Skbh73G6wL-wud1EBz2jJWmsVD89Q/s320/surrealisme.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5337609771025108850" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;">De petita, a casa, no parava de sentir aquesta paraula en boca del meu pare: sur-re-a-lis-me... I la veia escrita en molts llibres, i a cartells, i als documentals </span><span onclick="setCurrentObject(spellCheckers0); showSuggestions('infumables', 'spellCheckers0_0_infumables'); return false;" id="spellCheckers0_0_infumables" class="highlight" style="font-family:verdana;">infumables</span><span style="font-family:verdana;"> que tant sí com no havia de veure... Semblava que la meva infantesa s'havia de basar en un concepte indesxifrable per mi... I no sé si és perquè la vida ha volgut que comprengui aquest terme o senzillament per fer les paus amb el passat, que ara, de cop i volta i per </span><span onclick="setCurrentObject(spellCheckers0); showSuggestions('capricci', 'spellCheckers0_1_capricci'); return false;" id="spellCheckers0_1_capricci" class="corrected_word" style="font-family:verdana;">caprici</span><span style="font-family:verdana;"> del destí, em sembla que l'entès...</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">Perquè no hi ha res més surrealista...</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">... que ell sigui polític.</span><br /><span style="font-family:verdana;">... que elles em donin conversa.</span><br /><span style="font-family:verdana;">... que tothom em reconegui.</span><br /><span style="font-family:verdana;">... que la meva mare tingués raó quan fa 15 anys em va dir que això </span><span onclick="setCurrentObject(spellCheckers0); showSuggestions('pasaria', 'spellCheckers0_2_pasaria'); return false;" id="spellCheckers0_2_pasaria" class="corrected_word" style="font-family:verdana;">passaria</span><span style="font-family:verdana;">.</span><br /><span style="font-family:verdana;">... que el meu germà se'n alegri. </span><br /><span style="font-family:verdana;">... que jo passés estius sencers intentant desxifrar aquell </span><span onclick="setCurrentObject(spellCheckers0); showSuggestions('grafittie', 'spellCheckers0_3_grafittie'); return false;" id="spellCheckers0_3_grafittie" class="highlight" style="font-family:verdana;">grafittie</span><span style="font-family:verdana;">.</span><br /><span style="font-family:verdana;">... que tu en fossis l'autor.</span><br /><span style="font-family:verdana;">... que mai ens haguéssim trobat pel carrer ample més estret.</span><br /><span style="font-family:verdana;">... que jo volgués estudiar on tu, i que hagis estat tu i qui ha estudiat allà.</span><br /><span style="font-family:verdana;">... que jo recordi la teva furgo i tu els meus texans. Però no a </span><span onclick="setCurrentObject(spellCheckers0); showSuggestions('l\'inversa', 'spellCheckers0_5_l\'inversa'); return false;" id="spellCheckers0_5_l'inversa" class="highlight" style="font-family:verdana;">la inversa</span><span style="font-family:verdana;">.</span><br /><span style="font-family:verdana;"></span><span style="font-family:verdana;">... que ningú em donés records de part teva.</span><br /><span style="font-family:verdana;">... que ens haguem hagut de trobar en un lloc </span><span onclick="setCurrentObject(spellCheckers0); showSuggestions('innexistent', 'spellCheckers0_6_innexistent'); return false;" id="spellCheckers0_6_innexistent" class="corrected_word" style="font-family:verdana;">inexistent</span><span style="font-family:verdana;">.</span><br /><span style="font-family:verdana;">... i que amb tot i tot...tu i jo ara estiguem junts.</span><br /><span style="font-family:verdana;"></span><br /><span style="font-family:verdana;">Però és que ben mirat, tot això no és ni més ni menys surrealista que, volent imitar l'acció de caminar, l'home acabés inventant la roda. Perquè ja em diràs en què s'assembla una roda a una cama<span style="font-size:78%;">(*)</span>... Doncs el mateix que la vida que jo m'havia imaginat per a mi a la veritat que m'ha aparegut...<br />I és que quan menys lògic sembla tot, més sentit sembla tenir. I jo, ben contenta. Perquè, entre d'altres coses, per fi he entès al meu pare.<br /><br /></span><span style="font-family: verdana;font-family:verdana;font-size:78%;" >(*) el terme "surrealisme" el va fer servir per primera vegada Apollinaire a l'obra de teatre </span><span style="font-size:78%;"><i style="font-family: verdana;">Les Mamelles de Tirésias, a la que li va donar el subtítol </i><span style="font-family: verdana;">"</span><i style="font-family: verdana;">drama surrealista</i><span style="font-family: verdana;">". La comparació entre la roda i la cama apareix en el prefaci del drama.<br /></span></span>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-37779189.post-50781271304762461782009-04-22T22:18:00.009+02:002009-04-22T22:50:59.598+02:00sant jordi<span style="font-family:verdana;">I tornant de matinada me'n alegro de veure que entre tots i totes heu aprofitat la vesprada per vestir la ciutat de <span style="font-style: italic;">diumenge</span>.<br /><br />Senyeres, paradetes en la penombra i gibrells plens d'aigua. Tot està a punt per a que demà despertem embriagats pel perfum que desprèn la festa més bonica que un país pot tenir.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Feliç Sant Jordi!!</span></span>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-37779189.post-44261675600955102282009-03-20T18:52:00.004+01:002009-03-20T19:41:59.995+01:00escriptor, dos punts<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBe4hWBi6ShlIeZSUEOx9HZP3LZwncgO0gx1p15sRDnknXkWLF6AD2wPXpCL535MZjJUJNizMasHEOTBlM4hgj0nMCZ3D8aAe_6SHCDGcHWtf48ViZYyFYBBIsSccBMV3d2Nl49A/s1600-h/Escribir.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 235px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBe4hWBi6ShlIeZSUEOx9HZP3LZwncgO0gx1p15sRDnknXkWLF6AD2wPXpCL535MZjJUJNizMasHEOTBlM4hgj0nMCZ3D8aAe_6SHCDGcHWtf48ViZYyFYBBIsSccBMV3d2Nl49A/s320/Escribir.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5315334829942639794" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;">I fins avui no se n'havia adonat que només es pot anomenar <span style="font-style: italic;">escriptor </span>a aquell que, amb la mateixa facilitat que ens trasbalsa quan escriu sobre l'angoixa i la tristesa, és capaç d'emocionar-nos al convertir en paraules un instant d'alegria. </span>Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-37779189.post-17187313543803710142009-02-14T13:23:00.009+01:002009-02-14T14:34:51.096+01:00de cavallers, princeses i armadures(*)<div style="text-align: justify;font-family:verdana;">No li va ser gens fàcil deixar de lluitar, però quedar-se sola en el camp de batalla la va forçar a adonar-se de l'absurd de la situació... Ell, el seu únic aliat, havia decidit feia dies, setmanes, potser mesos, cavalcar cap a un altre regnat, potser per conquerir a una altra princesa més forta...<br /><br />Així que ella, quan se'n va adonar, va llençar l'espasa al terra i, sense desprendre's de l'armadura, va tornar a refugiar-se en el seu palau de vidre, per curar-se de les ferides i recuperar forces. Des de la finestra del seva estança veia tota la ciutat, aliena a la seva derrota. I va estar un bon temps observant-la, des del torreó, sense ser capaç de sortit a fora i mesclar-se entre la gent...<br /><br />Molts prínceps d'altres regnats, a l'assabentar-se de la noticia, la van venir a cercar a palau: un li enviava cartes d'amor a diari; un altre l'esperava a la porta del palau amb un immens ram de roses vermelles; l'altre li oferia un regnat tot per ella... però la princesa d'aquest conte no en va voler saber res de cap d'ells ni de tots els altres que van venir a omplir-le de presents i a regalar-li les orelles amb paraules d'amor.<br /><br />Però un dia, estant a palau, un home va picar a la porta. No duia cap present per oferir-li. No duia ni armadura ni escut. Qui era aquest que no es protegia? Qui era aquest que ara se la mirava amb un immens somriure? Que no pensava declarar-se? que no pensava prometre-li res?<br /><br />A ella, que estava acostumada a envoltar-se de cavallers amb cuirassa de ferro, li va fer gràcia veure'l tant desprotegit, en mànigues de camisa, i el va fer passar. Van estar xerrant tota la nit i, a trenc d'alba, a ella li va començar a molestar l'elm, així que se'l va treure i es va quedar amb l'armadura posada però el cap descobert. La brisa li acariciava la cara i això la va fer somriure; a ell li va agradar veure com els rínxols d'ella ballaven al ritme del vent sobre els seus pits. El li va demanar que es treiés la resta de l'armadura, que estaria més còmode, però ella, espantada, li va demanar que marxés, que ja havia fet massa descobrint-se el rostre.<br /><br />Quan el misteriós cavaller va marxar de palau, la princesa va començar a sentir que, efectivament, l'armadura li molestava. Tenia ganes de ballar, de saltar, de riure, però amb tanta ferralla li costava molt. I va ser aleshores quan es va adonar que, després de tant de temps, la seva cuirassa s'havia rovellat i que tindria feia per treure-se'la... Ho aconseguira abans de la propera cita amb el misteriós cavaller?<br /><br /><span style="font-size:78%;">(*) Per tots aquells a qui se'ls hi ha rovellat l'armadura, E<span style="font-style: italic;">l cavaller de l'armadura rovellada,</span> de Robert Fisher https://www.abali.net/index.php?page=shop.product_details&category_id=29&flypage=shop.flypage&product_id=162&option=com_virtuemart&Itemid=10&vmcchk=1&Itemid=10</span><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-37779189.post-9321122446810720862009-02-13T11:11:00.008+01:002009-02-13T11:49:05.933+01:00Seguim bojos per tu....(*)<div style="text-align: justify;"><span style="font-family:verdana;"></span><span style="font-family:verdana;"></span><span style="font-family:verdana;">Recordo perfectament aquell dia, jo tenia 19 anys i mentre TV3 donava la noticia pensava que era impossible, que no podia ser... Els ulls se'm van omplir de llàgrimes... i la meva mare em va abraçar intentant-me consolar... </span><span style="font-family:verdana;">No podia ser veritat. Però ho era. </span><span style="font-family:verdana;"></span><br /><span style="font-family:verdana;"> </span><span style="font-family:verdana;"></span><br /><span style="font-family:verdana;">És bonic veure com deu anys després tantes persones ens enrecordem de tu amb la mateixa força i tristor que aquell 13 de febrer, un dia que la música catalana mai oblidarà. </span><br /><span style="font-family:verdana;"></span><br /><span style="font-family:verdana;">La veritat és que si fa deu anys m'haguessin dit que avui escriuria unes ratlles recordan-te, n'ho m'ho hagués cregut. Si et dic la veritat, jo era més de Sopa que de Sau, jeje. Però avui m'he despertat amb aquesta noticia i m'he adonat que, sense ser-ne gens conscient, m'has acompanyat durant tots aquests anys. </span><span style="font-family:verdana;">M'has enviat un àngel?</span><br /><span style="font-family:verdana;"></span></div><span style="font-family:verdana;"><br />Ara em toca a mi dir-t'ho: "Ets collunut". </span><span style="font-family:verdana;">I és que avui, d'aquí deu anys, i d'aquí vint, Carles, seguirem bojos per tu.</span><br /><br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/F9pd02T-xfw&hl=es&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/F9pd02T-xfw&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><span style="font-size:85%;"><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/3UVKeaxbz8k&hl=es&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/3UVKeaxbz8k&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br /><span style="font-family: verdana;">(*) gràcies Titas per inspirar-me </span></span>Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-37779189.post-8806517633910461452009-02-06T20:13:00.005+01:002009-02-06T20:36:33.912+01:00signes de puntuació (I)<div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUssLB5M47NZe9WJDrhUsHZTSGsf56gZj55ncx2zaAnVDQLEkQzdA3fFg4EXod9pq-hBsEtTwQaDKYvHLH2ltM5dO0pa7OqhPgen6SWOkv7z2BHgyVorIOxVKV3UfPvbfD9OfUdA/s1600-h/emoticon-sonrisa.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 349px; height: 321px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUssLB5M47NZe9WJDrhUsHZTSGsf56gZj55ncx2zaAnVDQLEkQzdA3fFg4EXod9pq-hBsEtTwQaDKYvHLH2ltM5dO0pa7OqhPgen6SWOkv7z2BHgyVorIOxVKV3UfPvbfD9OfUdA/s400/emoticon-sonrisa.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5299770402446330306" border="0" /></a><span style=";font-family:courier new;font-size:100%;" ><span style="font-weight: bold;">somriure</span></span><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-37779189.post-85162954660724441272009-01-29T15:18:00.005+01:002009-01-29T17:44:14.137+01:00Lo peor de dejar de lucharte<span style="font-family:verdana;">Lo peor de dejar de lucharte es que ya no volveré...</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">...a ver tu cara al despertar.</span><br /><span style="font-family:verdana;">...a desayunar galletas María contigo. </span><br /><span style="font-family:verdana;">...a comer sin sal sin que me importe. </span><br /><span style="font-family:verdana;">...a ser la preferida de tus amigos. </span><br /><span style="font-family:verdana;">...a ser la preferida de tu familia. </span><br /><span style="font-family:verdana;">...a confiarte un juego de llaves de mi casa. </span><br /><span style="font-family:verdana;">...a verte limpiar la nevera en pelotas. </span><br /><span style="font-family:verdana;">...a estar feliz sólo porqué sé que te veré esta noche. </span><br /><span style="font-family:verdana;">...a pasar ratos eternos a solas contigo.</span><br /><span style="font-family:verdana;">...a soñar el resto de la vida contigo. </span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">Sólo me consuela que...</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">...quizás un día amaneceré al lado de otro.</span><br /><span style="font-family:verdana;">...aunque sea sola, desayunar sigue siendo un placer. </span><br /><span style="font-family:verdana;">...me gusta más la comida con un pelín de sal.</span><br /><span style="font-family:verdana;">...aún no estar juntos, tus amigos se alegran de verme. </span><br /><span style="font-family:verdana;">...todavía no he conocido suegro al que no le cayera bien. </span><br /><span style="font-family:verdana;">...no me faltan amigos a quienes confiar las llaves de mi casa. </span><br /><span style="font-family:verdana;">...ahora tengo una nevera más fácil de limpiar. </span><br /><span style="font-family:verdana;">...aunque parecía imposible, soy capaz de ser feliz sin verte. </span><br /><span style="font-family:verdana;">...quizás otro quiera pasar nuevos ratos a solas conmigo. </span><br /><span style="font-family:verdana;"><br />A lo que todavía no he encontrado consuelo es a tener que dejar de soñar mi vida a tu lado. Pero estoy segura de que todo llegará.<br /></span>Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-37779189.post-56561041980504974992009-01-24T13:37:00.006+01:002009-01-25T19:52:29.451+01:00Perdona, pero tenía que hacerlo<span style="font-family:verdana;">Perdona si he insistido demasiado.</span><br /><span style="font-family:verdana;">Perdona si de nuevo he querido correr más de la cuenta.</span><br /><span style="font-family:verdana;">Perdona si te he perturbado.</span><br /><span style="font-family:verdana;">Perdona si te he desconcentrado.<br />Perdona si te he interrumpido.<br /><br />Pero tenía que insistir para darme cuenta que ya no hay nada por lo que insisitir; tenía que correr para ver que nadie corre ya a mi lado; tenía que perturbar para tomar conciencia de tu particular calma; tenia que desconcentrarte para darme cuenta que tú ya has tomado otro camino; tenía que interrumpirte para ver que no quieres que te interrumpan.<br /></span><br /><span style="font-family:verdana;">Me disculpo pero no me arrepiento, porque almenos ahora puedo mirar hacia adelante. Eso sí, de vez en cuando echaré la vista hacia atrás, porque no quiero olvidar nada de lo vivido, no cada día se puede tocar la felicidad con las dos manos.<br /></span>Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-37779189.post-34467915759062455932008-12-26T11:37:00.006+01:002008-12-26T12:12:42.683+01:00sensacions de nadal (II)<div style="text-align: justify; font-family: verdana;">Como cada 24 de diciembre, un año más celebramos nuestra particular misa del gallo. Alrededor de las doce de la noche todos acudimos a la parroquia que, sin vírgenes ni Cristo Rey, sin cura ni salmos, nos agrupa alrededor de la mesa para compartir nuestra particular ostia sagrada.<br /><br />No falta nadie, algunos de nosotros sólo nos vemos una vez al año, y es ésta. Nadie llama a nadie, nadie queda con nadie, pero todos sabemos que la cita sigue en pie, y al final de la noche, como por arte de magia, todos estamos ahí.<br /><br />Reímos, cantamos, bailamos, jugamos... Y aunque todo este sarao empezó hace muchos años atrás cantando "Les dotze van tocan", ahora ya no nos hace falta corear esta canción ni comulgar para saber que nos queremos, que nos tenemos, que contamos los unos con los otros, que si a alguien le pasa algo, nunca nos fallaremos.<br /><br />Y todo esto lo digo porque en estos días me encuentro a mucha gente que no le gusta la Navidad, alegando que son fechas falsas, fechas en las que por narices se tiene que estar contento, quererse y hacer el paripé. Yo creo que Navidad es sólo una excusa para hacer lo que las prisas del año no nos permite, para encontrarnos con nuestros seres queridos a los que durante los otros 364 días no podemos ver porque nuestras vidas han evolucionado por caminos distintos pero a quienes tenemos presentes cada día del año.<br /><br />A ti, amiga mía, la que cumples años el último día que se puede cumplir, al que te marchaste de la ciudad hace tropecientos años pero parece que nunca te hayas ido, al pequeñajo que me saca ocho palmos, al que siempre hace la última en la barra, al inseparable compañero de los viernes noche, al que no le hace falta tener mis mismos apellidos para ser mi hermano, al que se deja caer porque nos quiere, a todos vosotros... gracias por permitirme un año más creer en la Navidad. Como tarde, nos vemos el próximo 24 de diciembre, seguro.<br /></div>Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-37779189.post-68065146570961227022008-12-22T15:53:00.004+01:002008-12-22T17:47:49.314+01:00pequeñas cosas que te hacen dar cuenta que te haces mayor (II)<span style="font-family: verdana;font-family:verdana;" >Me siento mayor cuando desfasar una noche me supone dos días de recuperación física... ¡y cuatro de mental!</span><span style="font-family: verdana;"> (hoy voy por el tercero y todavía me cuesta razonar...) </span><br /><br /><span style="font-family: verdana;font-family:verdana;" >Haber salido de fiesta millones de veces y seguirlo pasando igual (o mejor) que con quince años, eso también me lo da la edad.</span><span style="font-family: verdana;"> Y es que hacerse mayor no es siempre malo. </span><br /><br /><span style="font-family: verdana;font-family:verdana;" >Give me more funky!</span>Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-37779189.post-86525620521031669352008-12-11T12:26:00.004+01:002008-12-11T15:14:35.649+01:00la insoportable levedad del ser (I)<span style="font-family:verdana;">Conseguí coger la puerta e irme para siempre.<br /><br />Pero todavía hoy, bajo tu mirada atenta, yo y las demás (o las demás y yo), completamente desnudas, damos vueltas alrededor de la pisicna. Y cantamos alegres para que tú no nos dispares. </span><br /><span style="font-family:verdana;"></span>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-37779189.post-16626058037516222882008-12-07T18:01:00.008+01:002008-12-09T15:23:56.379+01:00por todo esto<span style="font-size:100%;"><span style="font-family:verdana;">Porque al abrir los ojos por la mañana, eres el primero a quién veo.<br /><br /></span><span style="font-family:verdana;">Porqué cuando regreso del trabajo la casa huele a sofrito.<br /><br /></span><span style="font-family:verdana;">Porque tus palabras me devuelven la alegría; y porqué las mías te aligeran la ira.</span><br /><span style="font-family:verdana;">Porqué siempre me despiertas con besos.<br /><br /></span><span style="font-family:verdana;">Porqué ayer leímos el mismo artículo en el periódico.<br /><br /></span><span style="font-family:verdana;">Porqué te gusta desayunar en casa.<br /><br /></span><span style="font-family:verdana;">Porqué no tengo que acordarme de comprar el papel de water.<br /><br /></span><span style="font-family:verdana;">Porque nunca nadie nunca antes me había regalado una fregona. Porque nunca te has olvidado de la rosa.<br /><br /></span><span style="font-family:verdana;">Porqué el sábado me acompañaste a la cena del trabajo. Y el domingo me llevaste a conocer a tu abuela.<br /><br /></span><span style="font-family:verdana;">Porqué siempre llegas cinco minutos antes que yo a nuestras citas. Y porque esta noche cenamos fuera y nos vamos juntos de concierto.<br /><br /></span><span style="font-family:verdana;">Porqué en la cama tienes tan pocos tabúes como yo; y porque hacemos el amor pero nunca nos falta sexo.<br /><br /></span><span style="font-family:verdana;">Porqué aunque a veces yo no me haya respetado, tú siempre lo has hecho.<br /><br />Porqué nunca te has largado.<br /><br /></span><span style="font-family:verdana;">Porqué fue sin preguntarte, que me dijiste sí quiero.</span><br /></span>Unknownnoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-37779189.post-24580947529761834012008-12-03T20:40:00.004+01:002008-12-03T20:51:27.384+01:00pequeñas cosas que te hacen dar cuenta que te haces mayor<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZDrpLpmSlM1YbY4upjU-s_FnhJ2iqVpX1ri9Lc4PonlSdSCpI4a2ipZQpvlBGj5A-aLvsukTvIbdfH4KH15Xjef0vPoB6BPTcMI_L8bXmLwXN6FGIu7HjXBH2M1gW4nKq6xKV4w/s1600-h/tapa+water.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 250px; height: 250px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZDrpLpmSlM1YbY4upjU-s_FnhJ2iqVpX1ri9Lc4PonlSdSCpI4a2ipZQpvlBGj5A-aLvsukTvIbdfH4KH15Xjef0vPoB6BPTcMI_L8bXmLwXN6FGIu7HjXBH2M1gW4nKq6xKV4w/s320/tapa+water.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5275653727966135570" border="0" /></a><br /><span style="font-family:verdana;">El día que te miras la tapa del water de tu baño y caes en la cuenta que es una tapa de plástico blanco, cutre, que según como te la mires, incluso amarillea.... Y piensas que nunca antes te habías fijado en eso. Y entonces investigas sobre el tema y descubres que hay tapas mejores. Y decides que ya es hora de tener un tapa de water de madera, como la que tienen tus padres en el baño y, perdón por la expresión, en la que tan agusto cagabas de pequeña. Y corres a la tienda y no te duele gastarte 30 euros en una tapa como Dios manda. </span>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-37779189.post-62435475536544372132008-11-22T12:59:00.007+01:002008-11-24T10:13:02.274+01:00el abrazo<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU1o1bb6lNWlOSVGTpcP8Ubu3BHbqxoQKIErBv4I2taLqXL4AWfftmyeyelPTFVotOKJOEaKz5ai6B14NV6yq8V0QBNVchE3WvlZmHBfiTd_i_eMAice_J82sb3dvvPLue2bK1EQ/s1600-h/perro_y_gato.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU1o1bb6lNWlOSVGTpcP8Ubu3BHbqxoQKIErBv4I2taLqXL4AWfftmyeyelPTFVotOKJOEaKz5ai6B14NV6yq8V0QBNVchE3WvlZmHBfiTd_i_eMAice_J82sb3dvvPLue2bK1EQ/s320/perro_y_gato.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5271471206852569730" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;">Abrázame.</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">Es todo lo que quería decirle mientras él le explicaba las experiencias vividas en los últimos meses, el daño que hace probar de tu propia medicina, lo difícil de vivir cuando uno se siente pequeño y frágil.<br /><br /></span><span style="font-family:verdana;">En realidad hubiera querido decirle lo jodidamente jodido que es sentirse un día la mujer más afortunada del mundo y al siguiente la más desgraciada; hubiera querido saberle contar que tiempo atrás ella era inmortal, cuando despertaba abrazada a su lado; hubiera querido confesarle que, desde entonces, había amanecido al lado de otros que la respetaron mucho más que él pero que un minuto después de que el despertador sonara sobraban en su cama...</span><span style="font-family:verdana;"><br /><br />Pero ahora todo daba igual, le volvía a tener enfrente, ya no tenía sentido contar nada de eso, ya no había lugar para los reproches... ahora sólo quería un abrazo, aún sabiendo que por nada del mundo quería regresar a la casilla de salida, ahora tan sólo quería un e-ter-no a-abra-zo.</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">Y sin saber si él fue capaz de leer su mente o quizás, extrañamente, por una vez entendían el amor de la misma manera, la abrazó. Y el tiempo se paró para ellos... Un largo abrazo les unió esa noche y les hizo perdonarse, el uno al otro, el otro al uno. El despertador sonó y siguieron abrazados... Cinco, diez, quince, veinte minutos más... quién sabe. Paradojas de la vida, quién más tenía que sobrar en su cama seguía sin sobrar. Y se fue si haber sobrado en ningún momento.</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">La sensación había sido exactamente la misma que tiempo atrás, ya nada era igual, pero que más daba, una vez más, <a href="http://passalavida.blogspot.com/2007/06/va-de-gatos-y-perros.html">un perro y un gato </a>se habían vuelto abrazar.</span><span style="font-size:100%;"><br /></span>Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-37779189.post-40669386419908625532008-11-14T19:18:00.001+01:002008-11-14T19:24:56.391+01:00todo y nada<span style="font-family: verdana;">Sólo tú y yo sabemos que queriéndolo decir todo, no ha significado nada</span>.Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-37779189.post-60018549189681715132008-10-31T19:05:00.010+01:002008-10-31T21:35:55.398+01:00paraguas<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjc6hLI7HVWXzECcDq2Fl7knMOd6x2rmZjfnuwswRaHOuQOyNMjEE0pC5erHZ88m2VQeirGmVEJJKv3nh3LBBN2vwRabLb_QuCnM4-EOmED9RvPqKr8nZUtSwRo4CKyu-cHX1M3yA/s1600-h/paraguas02.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjc6hLI7HVWXzECcDq2Fl7knMOd6x2rmZjfnuwswRaHOuQOyNMjEE0pC5erHZ88m2VQeirGmVEJJKv3nh3LBBN2vwRabLb_QuCnM4-EOmED9RvPqKr8nZUtSwRo4CKyu-cHX1M3yA/s320/paraguas02.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5263396405276934370" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;">Pocas imágenes de la vida cotidiana son más ridículas que ver a una ciudad entera salir a la calle un día de lluvia protegiéndose bajo el paraguas. De golpe, todos nos volvemos patosos y absurdos. </span> </div><div style="text-align: justify;font-family:verdana;"><br />Nadie se salva: el ejecutivo que llega a una reunión con el paraguas del <span style="font-style: italic;">Snoopy</span> que le ha robado a su hija por no encontrar el suyo; la señora de clase alta con una sombrilla enorme a conjunto con el bolso y la bufanda; la chica moderna con un estampado imposible de mirar; el que lleva el paraguas de los chinos, que el pobre se queda sin él al primer golpe de aire; el adolelscente que baja a buscar el pan con el paraguas de su madre y reza por no encontrarse a ningún compañero de clase... ¡Hasta la chica más glamurosa pierde su encanto caminando por la calle con este accesorio sobre su cabeza!<br /><br />Ahora, si me tengo que quedar con una imagen, me quedo con la pinta que hacemos todos con la cuerdecita que sirve para atarlo sobre si mismo cuando está cerrado, balanceándose a un lado al ritmo de los andares apresurados... Parece que ese día todos nos hayamos puesto una zanahoria delante para no olvidar que vamos hacía algún sitio.<br /><br />No recuerdo si Gurb menciona algo acerca de este invento en sus andaduras por el planeta tierra..., pero estoy segura que si lo hubiera visto no se habría quedado indiferente.<br /></div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-37779189.post-68882492920120559072008-10-26T18:17:00.016+01:002011-06-10T09:57:28.143+02:00personas con ángel<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEOryqjil53RHrojiWjE0v0VkDWkqIi8xLqYmz-m87YCK2gb8kC_E70YwMMvcrr05NH753TxCb8_EFdiyDI9I79-ja0DEl6E26g8ZPk5Wn8rny0Ydw-BgYWQi6osv38nr4J_rvpg/s1600/luna.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEOryqjil53RHrojiWjE0v0VkDWkqIi8xLqYmz-m87YCK2gb8kC_E70YwMMvcrr05NH753TxCb8_EFdiyDI9I79-ja0DEl6E26g8ZPk5Wn8rny0Ydw-BgYWQi6osv38nr4J_rvpg/s320/luna.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5616497050840916386" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family:verdana;">Si tienes suerte y te fijas, en la vida puedes cruzarte con personas 'con </span><span style="font-family:verdana;">ángel'. Sí, son aquellas personas que</span><span style="font-family: verdana; "> desprenden una energía positiva especial. No sabes muy bien por qué, cuando estás con ellas, una sensación de paz, de felicidad, de calma, invade la estancia en la que se encuentran. Y en ese momento todo parece fácil, tranquilo, agradable, sincero.</span></div><span><br /><span class="Apple-style-span" >No abundan, cosa que las hace todavía más especiales, pero cuando conoces a una, lo sabes en el preciso instante en que te mira a los ojos.</span><br /><br /><span class="Apple-style-span" >Y tú, eres una de estas personas.</span><br /><br /><span class="Apple-style-span" >Lo sé desde el primer día que te vi, y por eso no entiendo cómo pude alejarme sin dejar pista.... ¡Suerte del destino!, que el otro día me premió con un pedazo regalo haciéndome pasar frente al bar donde nos conocimos hace ¿ocho años? uff...</span><br /><br /><span class="Apple-style-span" >Era tarde, y a la mañana siguiente tenía que madrugar, pero por fortuna, mi cabeza dejó de pensar para dejarse llevar por mi corazón. Y éste me respondió guiñándome un ojo mientras tarareaba "Peor para el Sol". Así que entré al local, me pedí una cerveza bien fría y me senté a esperarte.</span><br /><br /><span class="Apple-style-span" >Como cada noche, había actuación y todo el mundo miraba al escenario. Todo el mundo, menos yo, que no pude despegar los ojos de la entrada del local. Estaba segura de que aparecerías.</span><br /><br /><span class="Apple-style-span" >Y lo hiciste. Y al verte, una bocanada de felicidad llenó mis pulmones.</span><br /><br /><span class="Apple-style-span" >Todavía estabas lejos, saludando a uno y a otra, cuando notaste mis ojos clavados en tu espalda. Te giraste de repente y, por fin, nuestras miradas se cruzaron de nuevo.</span><br /><br /><span class="Apple-style-span" >Sólo Paz.</span><br /><br /><span class="Apple-style-span" >Tú, sonreiste. Yo sonreí. Y esa noche volviste a tocar para mí. Y juntos reímos mientras </span></span><span style="font-family:verdana;">le levantábamos la falda a la luna</span><span style="font-family:verdana;">. Y nos abrazamos.<br /><br />Y mientras nos abrazábamos no sé si soñé o era tuya la dulce voz que me iba diciendo al oído, "me moría de ganas, Sònia, de verte otra vez".<br /><br />Gracias por existir y querer compartir tu ángel conmigo. Ten por seguro que, si me dejas, esta vez no te voy a perder la pista.<br /></span>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-37779189.post-70790112213987751442008-09-24T20:43:00.006+02:002008-09-25T20:59:25.773+02:00caramelos para mercedes<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGYncttHIn_ow-ABumlom3wfmstDJGX-uddW7LfhXtLmRDtawFF8LH-o2pDun37cm0HoOkDdRD5JVyXMA3AzAlxenNRCaLVAMidmWQyiPxlDtvzL7ublNkppRkyuPriWdRO-3Sgg/s1600-h/caramelos.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGYncttHIn_ow-ABumlom3wfmstDJGX-uddW7LfhXtLmRDtawFF8LH-o2pDun37cm0HoOkDdRD5JVyXMA3AzAlxenNRCaLVAMidmWQyiPxlDtvzL7ublNkppRkyuPriWdRO-3Sgg/s320/caramelos.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249662568258411938" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;">Esta mañana he acudido al mismo lugar donde ahora hace un año nos reencontramos. He esperado un largo rato para ver si aparecías. Al final he decidido dejarte una nota en la que, entre otras cosas, te recordaba que hoy es el santo de Mercedes y que seguramente querría caramelos. Era por si se los podías llevar.</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">Quizás tú no te has acordado. A mí me ha sido imposible olvidarlo. Ese día me prometistes lo imposible y yo te creí.</span><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0