13.2.09

Seguim bojos per tu....(*)

Recordo perfectament aquell dia, jo tenia 19 anys i mentre TV3 donava la noticia pensava que era impossible, que no podia ser... Els ulls se'm van omplir de llàgrimes... i la meva mare em va abraçar intentant-me consolar... No podia ser veritat. Però ho era.

És bonic veure com deu anys després tantes persones ens enrecordem de tu amb la mateixa força i tristor que aquell 13 de febrer, un dia que la música catalana mai oblidarà.

La veritat és que si fa deu anys m'haguessin dit que avui escriuria unes ratlles recordan-te, n'ho m'ho hagués cregut. Si et dic la veritat, jo era més de Sopa que de Sau, jeje. Però avui m'he despertat amb aquesta noticia i m'he adonat que, sense ser-ne gens conscient, m'has acompanyat durant tots aquests anys. M'has enviat un àngel?

Ara em toca a mi dir-t'ho: "Ets collunut".
I és que avui, d'aquí deu anys, i d'aquí vint, Carles, seguirem bojos per tu.





(*) gràcies Titas per inspirar-me

3 comentarios:

losi dijo...

Ja poden passar anys... que la bona música (com els bons records) són eterns!
besets

Miquel Casellas dijo...

Aixo no s'oblida mai mai mai. compra l'enderrock i ha versions de les seves cançons

Anónimo dijo...

Jo si que era de sau..quin fart de plorar...jo havia anat a la monumental de petita i mhavia desmaiat al sot del migdia per la pila de gent que erem. Uns anys despres vaig coneixer la laura, la seva novia de qui estavem totes geloses. Es part de la nostra historia. Fare escoltar les seves cançons a la meva filla perque perduri i em segueixi acompanyant. Jo tb estic boja per tu!!