Sobre dues rodes

I de cop m'adono que per fi ha arribat el dia, que "el temps que havia de passar" ja ha passat. I ara ja només recordo les coses bones, i sorprenenment sóc feliç. L'odi i el rencor per fi han marxat, ja no queda ni rastre d'ells, s'han esfumat!

I el miro i em mira, i riem. Riem perquè tots dos sabem què està pensant l'altre, com es sent. I també riem perquè sabem que per més temps que passi, això sempre serà així.

I xerrem, xerrem molt i de tot. I ens adonem que ens entenem com feia molt de temps que no passava.

I al final, una abraçada, una abraçada sincera, dolça, tendra, lenta. El temps es para, no tenim pressa.

I en aquell moment sé que he recuperat a un bon amic.