24.9.10

Mudances

I cada vegada que hi passo per davant, alguna cosa molt bèstia es remou dins meu.

Hi sento les rialles de les festes improvisades, la felicitat de la soledat d'un dissabte al matí amb tot per fer, les pedalades per carrers que porten a llocs comuns, les confidències a la terrassa que tot ho escolta, l'olor d'històries mai explicades, el mareig de les cinc de la matinada, la soledat volguda i rebutjada, la porta que s'obre i es tanca.

Només és una caixa de cartró, però de vegades quan la miro em ve al cap el nom de Pandora.